Burnout nutricional: una mirada a l’obsessió per menjar saludable

En aquest article s’aborda el burnout nutricional, una forma de desgast emocional que apareix quan l’alimentació es viu des de la rigidesa, el perfeccionisme i l’exigència. Com a psicòloga especialitzada en conducta alimentària, vull ajudar-te a identificar les senyals, entendre’n les causes i, sobretot, a recuperar una relació més tranquil·la i flexible amb l’alimentació.

Què és el burnout nutricional?

Quan pensem en burnout, generalment associem el terme a l’esgotament relacionat amb la feina, un síndrome de desgast físic, emocional i mental que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha identificat com a resultat de l’estrès crònic en la rutina laboral.

Tanmateix, el burnout nutricional, tot i que no sigui un diagnòstic clínic oficial, s’utilitza cada cop més per descriure l’esgotament mental que sorgeix arran de l’obsessió per mantenir una dieta estrictament saludable. Les persones que el pateixen tendeixen a pensar constantment en quins aliments haurien o no haurien de consumir, comportant sobrecàrrega emocional i mental significativa.

Per què no es tracta només d’estar cansat de fer dieta?

La mentalitat de dieta i les creences derivades de la cultura de la dieta són una de les principals causes del burnout nutricional. Aquesta cultura promou una visió dicotòmica dels aliments, dividint-los en “bons” i “dolents”, “sans” i “insans”. Aquesta moralització genera una gran preocupació i estrès a l’hora de prendre decisions sobre què menjar.

Haver seguit moltes dietes restrictives en el passat —que limiten certs aliments basant-se en les seves propietats nutricionals— pot contribuir al desenvolupament del burnout nutricional. La restricció alimentària constant genera pensaments obsessius i dubtes permanents sobre què s’ha de menjar, sent una gran font d’estrès.

Quines conseqüències té el burnout nutricional?

L’impacte del burnout nutricional pot ser significatiu tant a nivell físic com mental. Per complir amb els estàndards d’una dieta estrictament “saludable”, moltes persones s’aïllen del seu entorn social, afectant negativament al seu benestar emocional i relacions interpersonals.

Aquest aïllament s’intensifica quan s’evita participar en esdeveniments socials o menjar fora de casa, apareix la por de no tenir control sobre el que es servirà.

El burnout nutricional també pot provocar un cercle viciós d’estrès i ansietat persistent entorn al menjar.

Cicle del burnout nutricional: Gràfic circular que il·lustra el cicle repetitiu en què les creences rígides sobre l’alimentació perpetuen el malestar.

Com es relaciona amb els trastorns alimentaris?

La preocupació constant per menjar de forma saludable i l’obsessió per evitar certs aliments poden ser factors que predisposin al desenvolupament de l’ortorèxia, un trastorn on la persona presenta una preocupació extrema per la qualitat del que menja.

Si aquest patró es cronifica, pot evolucionar cap a altres trastorns alimentaris greus. Recorda que, per establir un diagnòstic adequat, sempre és necessari comptar amb l’avaluació d’un professional de la salut.

Quins senyals poden alertar de la seva presència?

Hi ha diversos senyals que poden indicar que la nostra relació amb el menjar es veu excessivament influenciada per la pressió de menjar de manera “saludable”.

Alguns d’aquests senyals inclouen:

• Fixació constant en la qualitat nutricional dels aliments, analitzant detalladament els ingredients i processos de preparació.
• Tendència a classificar el menjar en categories rígides com “bo” o “dolent”, simplificant en excés l’alimentació i generant estrès en nosaltres.
• Dificultat per decidir què menjar, amb pensaments repetitius o dubtes persistents abans de cada àpat.
• Sentiments de culpa o ansietat després de consumir aliments considerats com a “no permesos”.
• Episodis de descontrol amb el menjar, com afartaments o la sensació d’haver perdut el control durant la ingesta.
• Evitació de situacions socials en què es consumeix menjar, per la por de no poder controlar el que es servirà.
• Desconnexió amb les senyals de gana o sacietat del propi cos.

Com podem sortir d’aquesta situació?

Cal conèixer la diferència entre la mentalitat de dieta i l’adopció d’hàbits saludables. Donar-nos permís per menjar aliments variats, sense etiquetar-los com “bons” o “dolents”, ens permet relacionar-nos amb l’alimentació des d’una mirada més flexible, generant una sensació de tranquil·litat durant la ingesta.

Practicar l’alimentació conscient, prestant atenció a les característiques sensorials dels aliments (la seva textura, aroma, color i sabor). Afavoreix la connexió entre el nostre cos i el menjar. Estar presents en el moment de la ingesta ens permet reconnectar amb les nostres senyals internes i gaudir del que mengem.

És essencial evitar l’aïllament social amb la finalitat d’evitar certs aliments. A més de privar-nos d’aliments, aquest aïllament també ens priva de compartir moments agradables amb amics i familiars, cosa que és fonamental per al nostre benestar emocional.

Si sents que el burnout nutricional està afectant el teu benestar, és crucial buscar ajuda professional. Reconèixer les dificultats i treballar-les amb l’acompanyament adequat pot ser clau per recuperar l’equilibri i la pau amb el menjar.

Anna Gómez

Soc psicòloga sanitària per la Universitat de Barcelona. Comprenc a les persones com a part d’un tot, configurat per un mateix, els altres, l’entorn i la relació entre ells. La  relació disfuncional amb l’alimentació pot sorgir per la dificultat en la gestió emocional i les situacions complexes. M’agradaria treballar conjuntament per oferir-te un espai de coneixement personal, on puguem identificar els pensaments, emocions i conductes amb l’objectiu de buscar estratègies més saludables i adaptatives.

Vull saber més sobre l’Anna Gómez